Dijous, 8 d’octubre Sara Bartrina, Laia Lahoz i Maria Fàbregas
Pràctica 5: obtenció de
pigments vegetals Ciències naturals
Objectius:
v Observar d’ a prop pigments vegetals
(clorofil·la a, clorofil·la b, carotens i xantofil·les).
Material:
·
Morter.
·
Mà de
morter.
·
Embut.
·
Vas
de precipitats.
·
Alcohol
(per dissoldre el que raspi la sorra).
·
Sorra
(per raspar la fulla i que en surtin els pigments).
·
Paper de filtre.
Procediment:
1.
Agafem la part verda d’una fulla.
2.
Posem sorra, una fulla
torcejada i alcohol en un morter i ho aixafem amb la mà de morter fins que el
suc ens quedi verd.
3.
Després
filtrar-ho amb el paper i l’embut.
4.
Al
acabar de filtrar posem el suc que ens ha quedat el fiquem a un vas de precipitats
més petit.
5.
I per
acabar posem un llapis sobre el vas de precipitats horitzontalment i dobleguem el
paper de filtre al damunt de manera que es suqui una mica i agafi el suc del
fons i el xucli
.
6.
Observem
els pigments que té aquesta planta (han quedat tres pigments, i aquests
procediments es diuen cromatografia).
Curiositats:
Cromatografia:
La cromatografia és una
tècnica de separació de mescles heterogènies en la qual els components d'una solució
se separen en diferents capes cadascuna d’un color, segons les substàncies que
contingui la mescla. L'objectiu de la fase estacionària és retardar el pas dels
components de la mostra. Quan els components passen a través del sistema a
diferents velocitats, aquests esdevenen separats en el temps.
Documentació:
Clorofil·la a: la Clorofil·la a és una forma específica de clorofil·la usada en la fotosíntesi oxigènica.
Absorbeix la major part de l’energia de les longituds d’ona de la llum
blau-violeta i vermell-taronja..[1] Aquest pigment
fotosintètic, que és el més comú, és essencial per la fotosíntesi.
Clorofil·la b: La clorofil·la b és una forma de clorofil·la. La clorofil·la b ajuda en la fotosíntesi absorbint
energia de la llum. És més soluble que la clorofil·la a en
solvents polars a causa del seu grup carbonil. És de color groc i principalment,
com la clorofil·la a, absorbeix
en la llum blava i la vermella, els colors més efectius en la fotosíntesi.
Carotens: és la molècula que dóna a la pastanaga i a l'albercoc el seu color taronja, o sigui, és
un colorant. Forma part de la família química anomenada carotenoids els quals es troben en
diversos fruits i hortalisses
com també en el rovell de l'ou.
Xantofil·les: Les
xantofil·les es troben de forma natural en moltes plantes. Són compostos
pigmentats i presenten capacitat fotosintètica. Aquests
pigments, més
resistents a l'oxidació que les clorofil·les proporcionen tons groguencs a les
fulles seques.
Imatges de la preparació
observada objectius 10x10:
Podem comprobar que només hi queden colors grocs i verdosos, i això ens indica que la planta no té carotens, perquè el carotè li dóna a la planta un color taronjós i aquí no hi ha color taronja.
