Pràctica 7: dissecció d’un estómac i un intestí prim

Dijous, 14 de febrer                            Sara Bartrina, Laia Lahoz i Maria Fàbregas

Pràctica 7: dissecció d’un estómac i un intestí prim                        Ciències naturals

Objectius:           

v  Observar d’ a prop un intestí prim i un estómac de xai.

Material:

·         Pinces.

·         Bisturí.

·         Tisores.

·         Safates per posar els òrgans.

·         Un intestí prim i un estómac de xai.

 

Procediment:

1.       Agafem els òrgans i els observem una mica.

2.       Girem l’estómac i n’observem cada una de les parts, incloent el pílor i les càrdies.

3.       Despleguem l’intestí prim i l’observem.

4.       Rentem i recollim tot el material utilitzat.

Curiositats:

-L’estómac té unes petites formes hexagonals en alguns llocs.

-L’intestí prim és molt llarg, el dels humans fa a partir de set metres de llargada.

-L’estómac de xai s’utilitza per a fer un plat típic madrileny, els “callos a la madrilenya”.

Imatges dels òrgans observats:

 

 

Pràctica 5: obtenció de pigments vegetals

Dijous, 8 d’octubre                              Sara Bartrina, Laia Lahoz i Maria Fàbregas

Pràctica 5: obtenció de pigments vegetals                               Ciències naturals

Objectius:              

v  Observar d’ a prop pigments vegetals (clorofil·la a, clorofil·la b, carotens i xantofil·les).

Material:

·         Morter.

·         Mà de morter.

·         Embut.                                                     

·         Vas de precipitats.

·         Alcohol (per dissoldre el que raspi la sorra).

·         Sorra (per raspar la fulla i que en surtin els pigments).

·         Paper de filtre.

Procediment:

1.       Agafem la part verda d’una fulla.           

2.       Posem sorra, una fulla torcejada i alcohol en un morter i ho aixafem amb la mà de morter fins que el suc ens quedi verd.

3.       Després filtrar-ho amb el paper i l’embut.

4.       Al acabar de filtrar posem el suc que ens ha quedat el fiquem a un vas de precipitats més petit.

5.       I per acabar posem un llapis sobre el vas de precipitats horitzontalment i dobleguem el paper de filtre al damunt de manera que es suqui una mica i agafi el suc del fons i el xucli .

6.       Observem els pigments que té aquesta planta (han quedat tres pigments, i aquests procediments es diuen cromatografia).

Curiositats:

Cromatografia: La cromatografia és una tècnica de separació de mescles heterogènies en la qual els components d'una solució se separen en diferents capes cadascuna d’un color, segons les substàncies que contingui la mescla. L'objectiu de la fase estacionària és retardar el pas dels components de la mostra. Quan els components passen a través del sistema a diferents velocitats, aquests esdevenen separats en el temps.

Documentació:

Clorofil·la a: la Clorofil·la a és una forma específica de clorofil·la usada en la fotosíntesi oxigènica. Absorbeix la major part de l’energia de les longituds d’ona de la llum blau-violeta i vermell-taronja..^[1] Aquest pigment fotosintètic, que és el més comú, és essencial per la fotosíntesi.

Clorofil·la b: La clorofil·la b és una forma de clorofil·la. La clorofil·la b ajuda en la fotosíntesi absorbint energia de la llum. És més soluble que la clorofil·la a en solvents polars a causa del seu grup carbonil. És de color groc i principalment, com la clorofil·la a, absorbeix en la llum blava i la vermella, els colors més efectius en la fotosíntesi.

Carotens: és la molècula que dóna a la pastanaga i a l'albercoc el seu color taronja, o sigui, és un colorant. Forma part de la família química anomenada carotenoids els quals es troben en diversos fruits i hortalisses com també en el rovell de l'ou.

Xantofil·les: Les xantofil·les es troben de forma natural en moltes plantes. Són compostos pigmentats i presenten capacitat fotosintètica. Aquests pigments, més resistents a l'oxidació que les clorofil·les proporcionen tons groguencs a les fulles seques.

Imatges de la preparació observada objectius 10x10:

 

Podem comprobar que només hi queden colors grocs i verdosos, i això ens indica que la planta no té carotens, perquè el carotè li dóna a la planta un color taronjós i aquí no hi ha color taronja.